.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.»
El SenyorDéu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia.
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Gn 2,18-24

Salm Responsorial

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Feliç tu, fidel del Senyor, 
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball, 
seràs feliç i tindràs sort.  R

La teva esposa fruitarà com una parra, 
dins la intimitat de casa teva;

veuràs els fills com plançons d’olivera 
al voltant de la taula. R

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. 
Que el Senyor et beneeixi des de Sió. 
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!  R

Sl 127,1-2.3.4-5.6 [R.: cf. 5]

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments.
Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

He 2,9-11

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.»
Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família.
Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.»
I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

Mc 10,2-16

"Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar"

No hi ha dubte que el tema del divorci sempre és actual i molt més en els nostres temps. També són diferents les opinions de molts cristians sobre aquesta qüestió. Per això és important saber què en diu Jesús. El missatge és clar. Primer, Jesús pregunta què va ordenar Moisès. I quan li diuen que va permetre el divorci, llavors en dona l’explicació: Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Per tant, el divorci permès per Moisès és degut a la seva incapacitat per seguir el camí de Déu. Però tot seguit diu: Al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família (en el text grec es parla d’una sola carn). Són una sola família. Allò que Déu va unir, l’home no ho pot separar. Sembla que als apòstols la qüestió no els va quedar massa clara. Per això a casa, tornen a preguntar-li sobre el mateix. I les paraules de Jesús són clares: Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri. Està dient de forma clara que la unió matrimonial és per sempre, que no es pot trencar per cap divorci. I que això respon al pla de Déu, a la seva voluntat que és que l’home i la dona per amor visquin sempre com una sola carn, en unió íntima, vital i indissoluble. No es tracta tant d’una llei sinó del pla amorós de Déu. Aquest pla que ve des del principi de la creació, quan crea l’home i la dona perquè no seria bo que l’home estigués sol. Units tota la vida en el matrimoni.
La primera lectura ens relata la creació de l’home i la dona. La segona lectura ens recorda els sofriments de Crist: ...després de la passió i la mort... convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Seguir la voluntat de Déu de vegades no és fàcil. Les paraules de Jesús poden ser difícils. És un camí dur però possible; altrament Jesús no el demanaria. No faltarà mai a ningú el seu amor i la seva força.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES